els experts

  • Núria Bosch
  • Héctor López-Bofill
  • Guillem López i Casasnovas
  • Isidor Marí
  • Fèlix Martí
  • Eva Pons
  • Josep Maria Puig Salellas
  • Ferran Requejo
  • Jordi Serra
  • Ramon Tremosa
  • estrategias de swing day trading
 

la vostra opinió

  • opina
  • veure opinions
    • El grau d'autonomia
    • El cove ja havia estat venut
    • El pitjor estatut de la historia
 
Vols estar al dia?
 

actualitzacions

  • L’Observatori supera les 25.000 visites amb informacio i analisi sobre el projecte de l’Estatut
  • El grau d'autonomia
  • El cove ja havia estat venut
 

hemeroteca

 

  • Presa de pel [Jordi Pons Novell]
  • Ni canvi de model, ni mes diners [Elisenda Paluzie]
  • La nacio [Josep Maria Terricabras]
 

documents

 

  • Text aprovat per les Corts espanyoles el 10 de maig [text complet en catala]
  • L'Estatut del 30 de setembre [text complet]
  • L'Estatut vigent de 1979 [text complet]
 

11 tòpics falsos sobre l'Estatut del 30 de setembre

1. És massa reglamentari per ser una norma institucional bàsica. Fals

2. És intervencionista. swing trading es la mejor estrategia

3. És inconstitucional. Fals

4. És un tema que no interessa al ciutadà, com demostren les enquestes. Fals

5. Un estat no pot funcionar amb sistemes econòmics interns descentralitzats i diferents. Fals

6. En un estat no hi pot haver més d’una nació. Fals

7. No es pot atribuir la nació a Catalunya, perquè ja s’atribueix a Espanya. Fals

8. Qüestiona la unitat de mercat. Fals

9. Els drets històrics són un anacronisme feudal. Fals

10. Els drets històrics que reconeix la Constitució espanyola només fan referència a les comunitats forals i, per tant, només afecten el País Basc i Navarra. Fals

11. No hi pot haver el deure de conèixer el català, ja que un llengua no s’imposa. Fals

L’Observatori supera les 25.000 visites amb informacio i analisi sobre el projecte de l’Estatut

Observatori | 13.06.2006 17:32 pm

L’Observatori de l’Estatut ha rebut un total de 25.145 visites en dos mesos i mig de funcionament, cosa que confirma la bona acollida d’aquesta iniciativa d’Omnium Cultural que ha tingut com a objectiu aportar informacio i sobretot elements d’analisi sobre el projecte del nou Estatut. A nomes cinc dies de la convocatoria de referendum, l’Observatori publica avui l?ultima actualitzacio, tot i que es mantindra actiu amb el contingut actual estrategias de swing trading .

Deu reconeguts experts en diferents ambits han participat a l’Observatori a traves d’articles que han analitzat el contingut del nou Estatut a partir, essencialment, del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre de 2005 i el nou text tramitat primer al Congres i despres al Senat espanyol.

Hector Lopez-Bofill, Ramon Tremosa, Guillem Lopez i Casasnovas, Isidor Mari, Eva Pons, Josep Maria Puig Salellas, Felix Marti, Ferran Requejo, Nuria Bosch i Jordi Serra han aportat elements de reflexio al voltant de sis punts essencials: nacio, competencies, financament, drets historics, llengua i accio exterior. A mes de les opinions dels experts i els posicionaments i articles publicats per Omnium, una part important del contingut de l’Observatori han estat les comparatives d’alguns dels articles essencials de l’Estatut de 1979 vigent, el projecte aprovat el 30 de setembre i el text que se sotmet a referendum el proper 18 de juny.

L’Observatori, que tambe ha obert un espai a l’opinio dels lectors, ha tingut una versio reduida en un bloc facilitat per Vilaweb: ‘El bloc de l’Observatori de l'Estatut’. A traves de la seccio ‘Vols estar al dia?’ qualsevol lector interessat ha rebut butlletins actualitzats amb les ultimes novetats publicades.

L’Observatori va comencar a funcionar el passat 27 de marc, despres de la presentacio publica en el marc de l’acte ‘Estatut i projecte nacional’, convocat per Omnium Cultural a l’Aula Magna de la Universitat de Barcelona.



La unitat de la llengua catalana i les reformes estatutaries

Eva Pons. Especialista en Dret Linguistic. | 06.06.2006 08:00 am

[l'expert]

Durant alguns mesos van coincidir a les Corts Generals dos estatuts: el valencia, aprovat finalment el 10 d’abril del 2006, i el catala, que un mes despres ha estat aprovat pel Senat i resta pendent del resultat del referendum preceptiu. Sense comparar ambdos processos estatutaris, diferents en forca aspectes, es necessari analitzar el tractament de la questio comuna de la llengua, especialment pel que fa al reconeixement de la unitat linguistica i les relacions entre territoris catalanofons.

El text ja fixat de l’Estatut catala fa la impressio de voler passar de puntetes per sobre d’aquesta questio. En efecte, no es recullen les propostes procedents de la societat i de diverses entitats vinculades amb la defensa de la llengua, que destacaven la importancia de vetllar per la proteccio de la unitat. Es pot citar, per exemple, la proposta de l’Observatori de la Llengua Catalana, que establia en aquest punt: “1. La llengua catalana es un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres pobles amb els quals constitueix una mateixa comunitat linguistica. La Generalitat ha de vetllar per la proteccio de la unitat del catala (...) Correspon a l’Institut d’Estudis Catalans l’autoritat linguistica respecte la llengua catalana i la podra exercir en col·laboracio amb altres institucions analogues existents en altres territoris.” De forma similar, la vigent Llei 1/1998, de politica linguistica ja disposa que “la llengua catalana es un patrimoni que Catalunya comparteix amb altres territoris amb els quals constitueix una mateixa comunitat linguistica.” (art. 6).

Diversament, en el nou text estatutari catala no hi ha cap mencio directa a la unitat linguistica. Nomes es recullen dos mandats adrecats a la Generalitat, per tal de promoure “la comunicacio i la cooperacio amb les altres comunitats i els altres territoris que comparteixen el patrimoni linguistic amb Catalunya” (art. 6.4); i promoure tambe “l’intercanvi cultural i la cooperacio amb les comunitats i els territoris, pertanyents o no a l’Estat espanyol, que tenen vincles historics, linguistics i culturals amb Catalunya” (Art. 12). A mes, els preceptes citats esmenten alguns instruments d’aquesta col·laboracio, com els convenis i tractats o la creacio d’organismes comuns. Si be aquestes referencies no son sobreres, atesos els condicionaments politics i juridics que han dificultat fins avui una major coordinacio entre els territoris de parla catalana (especialment l’article 145 de la Constitucio, que prohibeix la federacio entre comunitats autonomes i subjecta els acords de cooperacio entre aquestes a l’autoritzacio de les Corts Generals), son clarament insuficients en relacio amb l’objectiu de reconeixement i garantia de la unitat linguistica. =>



La desordenada interpretacio del principi d'ordinalitat

Guillem Lopez i Casasnovas. Catedratic d'Economia UPF. | 01.06.2006 08:00 am

[l'expert]

Fins fa molt poc s’ha donat com a tret mes destacat del nou financament previst a l’Estatut (ara a referendum) respecte de l’anterior el fet que, en primer lloc, l’actual evitava l’autosubmissio explicita dels seus continguts als de la LOFCA, com feia en una disposicio addicional l’Estatut de 1979 i, en segon lloc, la inclusio de l’anomenat principi d’ordinalitat, que ha de preservar la renda catalana d’un anivellament redistributiu interterritorial, per a molts, abusiu.

Respecte del primer punt, com ja he comentat a altres textos de l’Observatori, voldria destacar les incerteses del joc de prevalences jerarquiconormatives entre LOFCA i Estatut, resoltes per alguns amb el simple ordre nominal en que es citen a continuacio de la norma constitucional basica a la proposta estatutaria i, per molts altres, amb el dubte viu de si la regulacio especifica (LOFCA) poc acabar imposant-se a la general (Estatut) per la remissio que la Constitucio en fa del primer, incorporant-se aixi al “bloc” constitucional.

Respecte del segon punt, tambe vaig formular des del primer moment observacions sobre la manera concreta de com es definia el principi d’ordinalitat. Ara sembla que aflora alguna sorpresa en les interpretacions del seu redactat que dona pabul a la meva consideracio del moment, i que pot ben mereixer aquesta reflexio final.

L'origen als 'landers' alemanys
El principi d’ordinalitat sorgeix de les consideracions que fa la Sentencia de 1998 del Tribunal Constitucional alemany a la vista de les argumentacions d’alguns lander que es queixaven que, en cas que hi hagues una falta de limits precisos en els sistemes d’anivellament territorial alemany, aquest arribes a invertir l’ordre de les rendes finals dels territoris. Anivellament voldria dir, aixi, aproximar situacions a les disparitats en renda, a traves de l’accio redistributiva dels fluxos fiscals territorials, pero mai pervertint-ne l’ordre (no cal ser molt espavilat per entendre els incentius perversos que d’aixo se’n deriven). Val a dir que aquesta reflexio que el TC alemany considera raonable, no fa que aquest es pronuncii per una regla concreta, sino que mes aviat fa una advertencia perque aixo no passi (que es trenqui l’ordinalitat) ja que no sembla “raonable”, de manera que insta les autoritats responsables a dictar una llei (que ha d’entrar en vigor el gener del 2004) en plena aplicacio el 2005, que autolimiti la incidencia d’aquells fluxos. I aixi ho ha fet l’Estat alemany en la llei aprovada el 24 de desembre del 2003 i que determina que els lander amb major recaptacio fiscal retornin, al pot comu de la perequacio horitzontal, part (i no tota) de la major capacitat fiscal de que disposen. Per tant, es el detall del mecanisme i no el criteri el que es desenvolupa en la llei. El segon es la salvaguarda dels limits del primer i no el seu contingut especific.=>



Declaracio sobre el referendum del dia 18 de juny

Omnium Cultural | 30.05.2006 15:43 pm

[Omnium i l'Estatut]

La Junta Directiva d’Omnium Cultural, a partir del resultat de la consulta interna celebrada la segona quinzena de maig, vol fer les seguents consideracions:

  • Constatem amb satisfaccio que la consulta ha tingut una amplia participacio i ha significat un bon exercici de democracia interna i d’implicacio del socis en la marxa de l’entitat.
  • El resultat reflecteix la composicio plural dels nostres associats i associades des del punt de vista de la politica de partit, pero malgrat tot, compartim la mateixa preocupacio i el mateix interes per la nostra llengua, per la nostra cultura i pel futur del nostre pais.
  • Des d’aquesta perspectiva, considerem que ningu no esta autoritzat a desacreditar cap opcio en el proper referendum del dia 18 de juny. Remarquem que totes les opcions son igualment legitimes.
  • Com ja hem fet constar durant tot el proces, lamentem que, per primera vegada en la historia recent, el catalanisme politic no s’hagi mantingut unit en tot el proces de negociacio del projecte d’Estatut d’Autonomia.
  • Omnium Cultural, per tant, no fara campanya activa per cap opcio. Nomes fa publica la seva radiografia interna i demana que no s’utilitzi des d’un punt de vista partidista.
  • Omnium Cultural recomanara la participacio al referendum com a exercici indispensable de la vida democratica i els seus membres votaran allo que els sembli mes convenient, com no podia ser d’altra manera.
  • Mentrestant Omnium Cultural continuara informant els ciutadans sobre el contingut del text que s’haura de votar, especialment a traves de la pagina web www.observatoridelestatut.org
  • Considerem que la nostra entitat ha d’impulsar, mes que mai, la unitat de les forces catalanistes, unica manera d’aconseguir democraticament que la nostra capacitat de decidir un futur mes optim, pugui ser una realitat.


Resultats de la consulta interna d'Omnium

Omnium Cultural | 30.05.2006 15:38 pm

[Omnium i l'Estatut]

Els resultats de la consulta interna d’Omnium per coneixer l’opinio dels socis i socies de l’entitat davant del projecte del nou Estatut son els seguents:

Dades generals de participacio:

Total de vots emesos: 3.241
Vots valids: 2.486
Vots rebuts per correu sense la identificacio necessaria: 723
Vots nuls: 32


Respostes a la pregunta “Omnium Cultural ha de manifestar publicament la seva posicio en el referendum?”

SI: 1.759 vots (70,76%)
NO: 678 vots (27, 27%)
VOT EN BLANC: 49 vots (1, 97%)

Respostes a la pregunta “Independentment de quina hagi estat la vostra opcio, en cas que la resposta majoritaria a la pregunta anterior hagi estat afirmativa, com creieu que s’hauria de manifestar Omnium Cultural?”

SI: 1.109 vots (44,61%)
NO: 969 vots (38,98%)
BLANC: 111 vots (4,47%)
NUL: 99 vots (3,98%)
ABSTENCIO: 37 vots (1,49%)
NUM. DE VOTS AMB LA SEGONA PREGUNTA SENSE RESPONDRE:
161 vots (6,48%)



La projeccio exterior i el reconeixement del catala per la Unio Europea

Eva Pons. Especialista en Dret Linguistic. | 23.05.2006 08:00 am

En una societat globalitzada la projeccio exterior de les llengues i de les expressions culturals associades a aquestes te una importancia cabdal. Fins avui aquesta tasca ha estat assumida per les institucions propies de Catalunya, sovint mancades de competencies suficients i amb uns mitjans limitats. L’Estat gairebe no s’ha implicat en la difusio exterior del catala, malgrat que hi esta obligat per l’article 3.3 de la Constitucio i la ratificacio de diversos instruments internacionals (entre d’altres, la Carta Europea de les llengues regionals o minoritaries).

El text del nou Estatut inclou diverses previsions sobre la projeccio extraterritorial del catala, que pretenen implicar tant la Generalitat com l’Estat. Si be l’atencio dispensada a aquest tema sembla positiva, es pot objectar que es tracta basicament de mandats que no tenen una aplicacio immediata; l’eficacia dels quals pot quedar molt matisada en la practica. Es a dir, en la regulacio estatutaria hi preval un valor simbolic per damunt de la produccio d’uns efectes juridics directes.

En primer lloc, l’article 6.3 estableix que “L’Estat i la Generalitat han d’emprendre les accions necessaries per al reconeixement de l’oficialitat del catala a la Unio Europea”. Aquesta previsio respon a l’anomalia que suposa que, despres de vint anys de l’adhesio de l’Estat espanyol a les Comunitats Europees, el catala continui sense gaudir d’un reconeixement oficial per part de la Unio Europea. Les nombroses accions impulsades des de Catalunya i les Illes Balears i la recent i inedita implicacio del Govern espanyol –en el marc de la conjuntura politica interna paral·lela a la negociacio del Tractat constitucional- han obtingut uns resultats que queden molt lluny de l’oficialitat: la traduccio catalana no oficial del Tractat pel qual s’estableix una Constitucio per a Europa i un reconeixement indirecte –a traves dels estats- en unes Conclusions del Consell Europeu de Luxemburg del juny de 2005, que possibiliten la celebracio d’acords sobre certs usos en les institucions de la Unio. La debil base juridica d’aquest reconeixement i la gran distancia entre les prerrogatives reconegudes al catala i les que gaudeixen altres llengues europees amb una demografia i una produccio cultural molt inferior (com ara el maltes), son indicatives de les dificultats subsistents en aquest ambit.=>



:: Següent

L'observatori de l'Estatut

L’Observatori es un espai virtual d’informacio i reflexio sobre el projecte del nou Estatut. A partir de les opinions d’experts reconeguts, de taules comparatives i dels argumentaris de l’entitat, Omnium Cultural vol fomentar una lectura agil i critica de l’evolucio dels sis punts essencials del text estatutari (nacio, competencies, financament, drets historics, llengua i accio exterior) en relacio al text aprovat pel Parlament de Catalunya el passat 30 de setembre i de l'Estatut de 1979 vigent.

 

Òmnium i l'Estatut

 

  • Declaracio sobre el referendum del dia 18 de juny
  • Resultats de la consulta interna d'Omnium
  • El parer d'Omnium [Jordi Porta]
  • Estatut i societat civil [Jordi Porta]
  • Declaracio sobre el proces de negociacio [febrer 2006]
  • Argumentari d'Omnium sobre l'Estatut del 30 de setembre [desembre 2005]
  • 11 topics falsos sobre l'Estatut del 30 de setembre
  • Manifest de suport internacional [novembre 2005]
  • Plataforma respecte per Catalunya [setembre 2005]
  • Omnium reclama un pas endavant en l'Estatut [setembre 2005]
  • Per un Estatut ambicios i de consens [juliol 2005]
  • Declaracio sobre el deficit fiscal [maig 2005]
  • La veu del Parlament, la veu de Catalunya: volem l'Estatut [novembre 2005]
  • Omnium Cultural per un nou Estatut [marc 2004]
  • Una altra vegada, la llengua [Jordi Porta]
  • La negociacio de l'Estatut [Jordi Porta]
  • Les incoherencies del debat estatutari [Jordi Porta]
  • Un estatut sense renuncies [Jordi Porta]
  • L'autogovern com a privilegi [Jordi Porta]
  • Els topics sobre l'Estatut [Jordi Porta]
 

Buscar

 

Sindicar aquest bloc

  • RSS 0.92:
    Entrades
  • RSS 1.0:
    Entrades
  • RSS 2.0:
    Entrades
  • Atom:
    Entrades
Com es fa?